L'assumpte de les multes de trànsit ajustades segons la renda de l'infractor està generant una gran polèmica i debat polític a Espanya. La idea principal és aplicar un sistema pel qual els imports de les sancions no siguin iguals per a tots els conductors. Sinó que variïn segons els ingressos econòmics de cada infractor. Aquesta idea, defensada pel grup parlamentari Sumar i comptat ja amb el suport públic de membres del Govern, busca posar damunt la taula si realment és just que una multa tingui el mateix pes econòmic a totes les butxaques, independentment de la capacitat de pagament de cadascun.
Actualment, a Espanya, les sancions econòmiques per infringir la normativa de trànsit s'apliquen amb la mateixa quantia per a tots els ciutadans. el nou debat obert al Congrés vol seguir el principi de progressivitat -presenti a l'estructura de l'IRPF- perquè la gravetat de la sanció s'ajusti també a la renda de l'infractor. L'objectiu seria equilibrar l'impacte econòmic de les sancions, permetent que tots els conductors rebin de manera semblant la penalització. Així se'n millori el poder dissuasori, sense que la multa sigui inassumible per als que menys tenen ni insignificant per als que més guanyen.
En què consisteix la proposta de multes progressives per renda?
La proposició de llei, presentada per Sumar i recolzada per part de l'Executiu, pretén modificar l'article 81 de la Llei de trànsit i introduir un sistema que relacioni limport de la multa amb el nivell dingressos del responsable. L'augment del càstig seria progressiu per a les rendes altes. I, en canvi, les persones amb menys recursos es beneficiarien de descomptes a la quantia ordinària. Aquest tipus de plantejament ja funciona des de fa dècades a països com Finlàndia, Suècia, Dinamarca o Suïssa, amb resultats variats però sempre amb la intenció que la penalització tingui un efecte real de correcció de les conductes perilloses al volant.
Els percentatges d'increment o reducció proposats són clars. fins a 1,5 vegades el Salari Mínim Interprofessional (SMI), la multa es reduiria fins a un 30%. Els qui se situen entre 1,5 i 2,5 vegades el SMI veurien un descompte del 15% sobre limport base. Per contra, les sancions es multiplicarien notablement en el cas de les rendes altes: si l'infractor declara entre 70.000 i 85.000 euros anuals, la multa pujaria un 150% respecte al valor actual; entre 85.000 i 100.000 euros, l'increment seria del 300%; i per als que superin els 100.000 euros a l'any, la sanció podria assolir fins 500 % més de limport ordinari. Per exemple, una infracció lleu de 100 euros es transformaria en 250, 400 o fins i tot 600 euros, segons el cas.
El mateix mecanisme és previst per a les sancions greus i molt greus. De manera que una multa estàndard de 200 euros podria acabar reduint-se per a les rendes més baixes o incrementar-se exponencialment als trams superiors d'ingressos. Per aplicar el sistema, seria imprescindible la cruïlla d'informació amb la Agència Tributària (AEAT) i l' Seguretat Social. Doncs així s'obtindrien les dades necessàries per assignar el tram adequat a cada conductor sancionat.
Sistemes similars a Europa i la reacció política…
Aquest model de multes progressives no és una novetat absoluta fora de les nostres fronteres. Finlàndia, per exemple, empra aquest sistema des del 1921 i és cèlebre per alguns casos en què les sancions van superar els 100.000 euros per a infraccions de velocitat comeses per grans fortunes. multa.
De moment, la proposta espanyola encara està en fase de tramitació parlamentària, i no hi ha data prevista per al seu debat o votació. L'oposició a la iniciativa és molt diversa. Alguns partits d'esquerres estimen que la mesura és «justa i adequada» per reduir la desigualtat i millorar la seguretat. Altres sectors defensen que tots haurien de pagar el mateix, més enllà dels ingressos. La DGT i responsables de Trànsit han expressat reserves. Addueixen possibles dificultats d'aplicació o que pot generar inequitat en comparació amb altres països on aquests sistemes no existeixen.
El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pau Bustinduy, ha qualificat la mesura de "lloable" i ha assenyalat l'interès de l'Executiu a estendre la progressivitat a altres àrees de sancions administratives, no només les associades amb la circulació. A més, es preveu elaborar un informe de viabilitat per avaluar l'extensió d'aquests criteris sancionadors a nous àmbits.
Implicacions per a conductors i incògnites per resoldre…
El sistema previst cerca que l'esforç econòmic per pagar una multa de trànsit sigui més homogeni entre ciutadans amb diferents nivells de renda. Ajustar les sancions a la capacitat econòmica persegueix una justícia fiscal més gran i eficàcia en la funció dissuasòria. No obstant, encara hi ha aspectes per resoldre, com la protecció de dades personals, el funcionament a les comunitats autònomes amb competències pròpies com Catalunya, Euskadi o Navarra, o la integració amb els sistemes de descomptes per pagament immediat. Tot depèn de l'evolució del debat parlamentari i del consens que aconsegueixi aquesta iniciativa.
La implementació de les multes progressives segons la renda, representa un pas important en la discussió sobre l'equitat i l'efectivitat de les sancions econòmiques. Inspirada en models nòrdics, la proposta continua generant controvèrsia i opinions oposades. Però posa sobre la taula la necessitat de replantejar com s'apliquen les multes, cercant el seu veritable objectiu a la seguretat viària i la justícia social. Ja veurem…