La Direcció General de Trànsit (DGT) ha incorporat un nou tipus de radar a la seva xarxa de vigilància vial a Espanya, coneguts popularment com radars de stop o 'ninja'. El seu principal objectiu és detectar infraccions específiques que, encara que comunes, sovint passen inadvertides pels sistemes tradicionals de control, com és el cas de no aturar-se completament davant d'un senyal de STOP. Per a més informació sobre aquests nous radars, es pot consultar aquest article sobre nous radars de velocitat i seguretat.
aquests dispositius se sumen als més de 2.000 radars ja existents a tot el país, que fins ara se centraven principalment en el control de velocitat. La novetat dels radars de stop o 'ninja' rau en la seva capacitat per operar de manera discreta i precisa en punts crítics del trànsit. Encara més on hi ha un alt índex d'incompliments i risc d'accidents per no respectar la prioritat de pas o el que és el mateix, llocs on no es compleixen les normes.
Què caracteritza els radars de stop o 'ninja'…
Els radars 'ninja' reben el seu sobrenom precisament per la seva capacitat per passar desapercebuts. Estan dissenyats per integrar-se amb l'entorn, ja sigui urbà o rural, cosa que dificulta que els conductors els detectin a simple vista. A diferència dels cinemòmetres habituals que mesuren la velocitat, aquests aparells se centren a registrar si el conductor s'atura completament o no en arribar a un senyal de STOP. Per això, és fonamental conèixer-ne el funcionament i com evitar infraccions.
La tecnologia inclou càmeres d'alta definició i un sistema d'anàlisi de vídeo que grava el comportament dels vehicles de manera contínua. El sistema analitza cada escena per determinar si hi ha hagut una detenció total o una simple disminució de la velocitat, cosa que molts conductors fan, assimilant el senyal de STOP a un Ceda el Pas sense les implicacions legals que comporta. Per entendre més sobre el marge d'error dels radars, podeu llegir aquest article sobre els marges d'error dels radars de velocitat.
Com operen i quines conseqüències es pot tenir saltar un STOP…
Quan un vehicle no compleix la parada obligatòria, el sistema genera automàticament un enregistrament de la infracció. Aquest enregistrament es remet al Centre de Tractament de Denúncies Automatitzades (CTDA), on personal especialitzat revisa el contingut abans d'emetre una possible sanció. Infringir un senyal de STOP mitjançant una detenció incompleta o nul·la es considera una falta greu.
Segons el Reglament General de Circulació (RGC), tots els conductors han d'aturar completament el seu vehicle en aquest tipus d'interseccions, i si no ho fan s'enfronten a una multa de fins a 200 euros i la pèrdua de quatre punts del carnet de conduir. Cal recordar que, si la sanció s'abona durant els 20 dies naturals posteriors a la notificació, és possible acollir-se a una reducció del 50% de l'import. Per conèixer més sobre el funcionament dels controls de velocitat, consulta aquest article sobre controls de velocitat i radars.
L'article 151 del Reglament General de Circulació (RGC) estableix clarament l'obligatorietat d'aturar-se en un senyal de STOP. Si no hi ha línia de detenció marcada a terra, el conductor ha de parar just abans de la intersecció, prioritzant sempre la seguretat i el respecte de les normes. La instal·lació d'aquests radars respon, per tant, a la necessitat de fer complir aquesta normativa a punts on històricament s'han detectat moltes irregularitats.
On han col·locat aquests dispositius…
Actualment, la DGT ha instal·lat dos radars de stop o 'ninja' a punts específics del país, estimats com zones d'alt risc en matèria de seguretat viària. Un d'ells es troba a la regió de Madrid, concretament al quilòmetre 13,95 de la carretera M-222, al tram que enllaça Valdaracete amb Estremera. La intersecció on se situa connecta amb la via M-221, utilitzada per anar de Brea de Tajo a Camp Real. Aquest punt té un historial significatiu d‟infraccions relacionades amb el senyal de STOP.
El segon radar s'ha col·locat a la província de Conca, proper de la localitat de Motilla del Palancar. La ubicació exacta és el quilòmetre 68,88 de la carretera CM-220. També en aquest cas s'ha triat una intersecció especialment conflictiva, amb múltiples informes d'incompliments i un risc elevat de sinistralitat. Per a més detalls sobre la ubicació d'altres radars nous, visita aquest article sobre nous radars en trams de Madrid.
A més, alguns ajuntaments han començat a instal·lar dispositius similars dins de la seva jurisdicció urbana, aprofitant les seves competències en matèria de trànsit local. És el cas de municipis com Torrejón del Rey, a Guadalajara, que ja han fet el pas d'implementar aquesta tecnologia per vigilar el comportament dels conductors en punts rellevants de la xarxa vial interna.
Una estratègia per reduir infraccions i accidents o per recaptar més diners…?
La DGT considera que aquest tipus de tecnologia avançada pot ser clau per disminuir els accidents originats per no respectar correctament un senyal de STOP. Segons diversos estudis, bona part dels sinistres en vies secundàries i entorns rurals es produeixen precisament per la falta de parada obligatòria a les cruïlles, cosa que genera col·lisions per no cedir el pas. Aquests radars pretenen acabar amb la pràctica comuna —i errònia— de fer una “parada fantasma”, és a dir, alentir la marxa sense arribar a aturar-se del tot.
Tot i que molts conductors creuen que això és suficient, la norma és clara: el vehicle ha de quedar completament immobilitzat abans de reprendre la marxa, sempre cedint prioritat als que circulen per la via principal. De moment, el desplegament daquests dispositius està en fase inicial, encara que des de Trànsit no descarten ampliar la seva presència a més punts del país si es confirma la seva eficàcia tant a nivell dissuasori com en la millora de la seguretat viària.
La seva implementació forma part d‟una estratègia integral que inclou campanyes de conscienciació i altres tecnologies de control. Gràcies a l'ús de tecnologia capdavantera i el seu caràcter gairebé invisible, els radars de stop o 'ninja' busquen convertir-se en una eina eficaç per millorar la disciplina vial sense necessitat d'augmentar la visibilitat policial. D'aquesta manera, es pretén reforçar la responsabilitat de cada conductor i facilitar una conducció més segura i ajustada a la legalitat.
font - Direcció General de Trànsit (DGT)